Com somie Itaka- Escolapis dins de 25 anys

En primer lloc, un agraïment a tantes persones que, de forma tan discreta, han contribuït de manera determinant o més senzilla per a sumar aquests 25 anys, així com per la preparació i elaboració d'aquesta trobada a Juan Alfonso, president d'Itaka-Escolapis, a la Comissió Executiva, i a Igor, el seu Director.

Aquest és un somni que naix de la gratitud. Fa vint-i-cinc anys va nàixer Itaka-Escolapis com una intuïció molt senzilla i molt profètica: Viure el carisma de Calasanz junts, Ordre i Fraternitat, laiques, laics i religiosos; persones de molts països, cultures i contextos.

No va anar només una estructura organitzativa, va ser una forma nova de viure la missió escolàpia.

Avui celebrem aquest camí amb gratitud, però un aniversari no és només memòria; serveix sobretot per a preguntar-nos què estem cridats a ser, com somiem Itaka-Escolapis dins de 25 anys?
Compartisc somnis per a 7 minuts, crec que salen quatre…

1. Somie una xarxa que genera vida escolàpia.
La Declaració, redactada el 6 de març de 2026, que hem treballat aquests dies en San Pantaleo diu una cosa molt important: No basta mantenir (cuidar) el que ja existeix. Cal generar nova vida escolàpia.
Per això el primer somni seria aquest: Que Itaka-Escolapis siga cada vegada més un generador de vida.

Dins de 25 anys somie amb una xarxa que faça nàixer noves presencies escolàpies; que òbriga projectes en noves perifèries; que cree comunitats cristianes vives i que desperte vocacions religioses i laicals.
Itaka-Escolapis mai ha sigut només una plataforma: És una matriu de vida escolàpia, un lloc on la missió genera comunitat, i on la comunitat genera missió.

Somni també una xarxa que escolta profundament l'Esperit i a la realitat, que discerneix junts cap a on ens crida Déu. Una xarxa on sabem escoltar-nos: religiosos i laics, comunitats i obres, joves i adults.
Perquè quan escoltem junts, l'Esperit obri camins nous. Llavors la missió deixa de ser només activitat i es converteix en vida cristiana que naix, creix i es multiplica.

2. Somie una xarxa que transforma i és present en les perifèries.
Si alguna cosa caracteritza l'Evangeli és el lloc on Jesús se situa, sempre prop dels qui més el necessiten. Per això somie una Itaka-Escolapis cada vegada més clarament en les perifèries: En les perifèries socials, a les fronteres educatives, en els llocs on la infància i la joventut viuen més vulnerabilitat, allí on l'educació pot canviar el destí d'una vida. Calasanz ho va entendre amb una claredat impressionant.
Dins de 25 anys m'agradaria que algú poguera dir: Si vols trobar a Itaka-Escolapis, cerca on els xiquets i les xiquetes més necessiten esperança. Allí estarà.

3. Somie una xarxa global capaç de transformar-se per a servir millor
Avui Itaka-Escolapis ja és una xarxa internacional; però dins de 25 anys somie una cosa encara més forta. Una xarxa profundament interconnectada entre continents, cultures i generacions.
Una xarxa on els projectes, els recursos i els somnis circulen; on Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa s'enriqueixen mútuament; on ningú camina només. Perquè quan la missió es viu en xarxa, el carisma es fa més fort, més creatiu i més universal.

També somie una xarxa que tinga la llibertat interior per a transformar-se, una xarxa capaç de llegir els signes dels temps i els llocs, capaç de preguntar-se contínuament: Què ens està demanant l'Esperit? Què ens està demanant avui la realitat? Què necessiten avui els xiquets, les xiquetes i els joves?

Una xarxa amb agilitat, corresponsabilitat i visió, no entotsolada en les seues estructures, sinó oberta a repensar-se per a servir millor. Perquè el centre no és la xarxa: Com en Jesús, en Calasanz, el centre és la missió.

I la missió tampoc és nostra. És el carisma escolapi, que l'Església va rebre a través de San José Calasanz i que ens supera a tots. Nosaltres som simplement servidors, portadors d'aquest do.
Quan l'educació es viu així, en comunió i en xarxa, la seua capacitat de transformar el món s'amplifica.

4. El somni més profund.
Però potser el somni més profund no és estratègic, és espiritual.

Dins de 25 anys somie amb una Itaka-Escolapis que continue tenint el cor de l'Evangeli, la passió pels xiquets i les xiquetes, l'audàcia missionera i l'alegria de la fraternitat.
Si dins de 25 anys continuem tenint això, tota la resta vindrà.

Calasanz va descobrir que donar una oportunitat, per xicoteta que siga, als xiquets, xiquetes, joves, les seues famílies… transforma el món.

Fa 25 anys va nàixer Itaka-Escolapis per a viure aquesta missió junts. Dins de 25 anys espere que puguem dir que aquesta xicoteta intuïció es va convertir en una GRAN XARXA D'ESPERANÇA per a molts xiquets, xiquetes i joves del món, i que continuem caminant, humilment, en el mateix somni de Calasanz.

Carles Gil i Saguer, SchP
Pare General
14 de març de 2026