Camp de Treball 2026: quinze dies per a lliurar la vida

Un any més, i ja van dotze, el Col·legi La nostra Senyora de l'Escola Pia d'Aluche ha tornat a obrir-nos les seues portes per a acollir de nou el Camp de Treball. Durant quinze dies, aquest lloc s'ha convertit en la nostra llar, l'espai des del qual cinc persones de l'equip de coordinació i deu voluntaris i voluntàries, arribats des de Santander, Vitòria, Albacete i Madrid, hem compartit una experiència que deixa empremta.

Han sigut tres les entitats en les quals el nostre voluntariat ha pogut col·laborar: el Campament Urbà d'Itaka-Escolapis, el Programa Paula Montal de les Escolàpies i el centre salesià Pa Beneït, amb el qual continuem caminant de la mà des de fa ja un temps. Tres realitats diferents, però amb un mateix objectiu: posar als xiquets i xiquetes en el centre i regalar-los el millor de nosaltres mateixos.

L'experiència va començar amb un primer cap de setmana dedicat a conèixer-nos, crear grup i preparar-nos per a tot el que estava per venir. A través de diferents formacions i dinàmiques, vam anar prenent consciència de la responsabilitat que assumíem i del privilegi que suposa poder servir des de la proximitat, l'escolta i la cura.

Després van arribar les dues setmanes de treball, intenses i plenes de vida. Cada matí estava reservada per a acompanyar als xicotets i xicotetes en les diferents entitats, on el cansament desapareixia quan començaven els jocs, els riures i les abraçades. A les vesprades continuàvem creixent com a voluntariat gràcies a diferents formacions i testimoniatges que ens van ajudar a comprendre millor la realitat que ens envolta i ens van donar eines per a continuar acompanyant des de l'afecte i el compromís.

I, quan el dia arribava a la seua fi, sempre trobàvem un moment per a parar. L'oració i la reflexió compartida ens permetien posar en mans de Déu tot el viscut, agrair les trobades del dia i descobrir com Ell continuava fent-se present en cada persona i en cada història.

Entre les dues setmanes també va haver-hi temps per a descansar. El cap de setmana en Cercedilla ens va regalar un respir, però, sobretot, ens va permetre continuar construint la família que, quasi sense adonar-nos, havia anat naixent des del primer dia. Compartir, riure, passejar i simplement estar junts va fer que els vincles continuaren creixent.

Ara que el Camp de Treball arriba a la seua fi, només ens queda donar les gràcies. Gràcies al Col·legi La nostra Senyora de l'Escola Pia d'Aluche per acollir-nos, un any més, amb tanta generositat. Gràcies a les entitats per obrir-nos les seues portes i permetre'ns aprendre al costat d'elles. Gràcies a l'equip de coordinació per tot el treball, el temps i l'afecte dedicats perquè aquesta experiència tirara avant.

I, sobretot, gràcies al nostre increïble equip de voluntaris i voluntàries. Gràcies pel vostre lliurament, pel vostre amor incondicional, per la vostra disponibilitat per a servir i per baixar-vos, com va fer Calasanz, fins a l'altura dels més xicotets. Heu demostrat, una vegada més, que quan es lliura la vida pels altres tot cobra sentit i que, en el fons, val la pena estar bojos.