Camp de Treball 2026, 15 dies que van deixar emprenta

Després de 15 dies de convivència, compromís i servei, el passat 18 de juliol va arribar a la seua fi el nostre Camp de Treball a València.

Arribem al col·legi Escola Pia Malva-rosa amb matalassos, maletes i moltes incerteses sobre el que ens esperava durant aquests dies. No obstant això, avui podem dir que ens anem amb molt més del que vam portar. Ens emportem somriures, records inesborrables, aprenentatges, abraçades i amistats que, en tan sols dues setmanes, s'han convertit en una xicoteta família.

En arribar, molts pensàvem en el servei que anàvem a realitzar o en com ens aniria aquesta experiència. Però, a poc a poc, tot va canviar. Passem de pensar en el "jo" al "tu". Descobrim que la verdadera riquesa estava a lliurar-nos als altres, a posar als xiquets en el centre, a deixar-nos sorprendre per cada somriure, cada abraçada i cada moment compartit amb ells. El que vivim va ser molt diferent del que imaginàvem; va ser, sens dubte, molt més gran.

També pensàvem que la convivència necessitaria temps per a construir-se, però una vegada més la realitat ens va sorprendre. Des de la primera nit van desaparèixer les diferències entre els qui veníem d'Albacete, Madrid, Monforte, Mèxic, Gandia, Vitòria i València. Deixem de ser persones de diferents llocs per a convertir-nos en una comunitat unida per un mateix propòsit. Sense tot just adonar-nos, comencem a construir una llar on cadascun tenia un lloc, on el servei, l'escolta i la cura mútua es van fer part del nostre dia a dia.

Els primers dies van ser intensos. Abans de començar de ple en els projectes, vivim un temps de preparació i formació que ens va permetre créixer tant a nivell personal com grupal. Vam aprendre eines per a la gestió de les emocions, la resolució de conflictes i el treball en equip, descobrint que servir també implica aprendre a conèixer-se a un mateix i a cuidar dels altres.

Tot aquest camí va estar acompanyat per la figura de “San José de Calasanz”, que ens guiava cada matí i cada nit a través de l'oració. Començar el dia posant-nos a les seues mans i acabar-lo amb un moment de silenci, reflexió i trobada amb Déu es va convertir en un dels espais més esperats. Després d'uns matins intensos i plens d'emocions, aquesta pausa ens ajudava a agrair el viscut, trobar calma i recarregar forces per a l'endemà.

Cada vesprada també teníem un moment de reflexió en grup. Escoltar-nos els uns als altres ens va permetre descobrir com havia viscut cada persona la seua jornada en els diferents projectes; Llum, Amaltea i Saó. Comprendre realitats distintes i aprendre de les experiències dels altres. Va ser en aquests espais on vam entendre que cada xicotet gest de servei tenia un gran impacte i on molts sentim nàixer el desig de continuar formant part del voluntariat una vegada finalitzat el camp.

Els caps de setmana, encara que els projectes feien una pausa, el camp continuava viu. Van ser dies per a conèixer-nos millor, compartir temps junts, enfortir el treball en equip, gaudir, riure i viure les tasques quotidianes com en qualsevol llar. Netejar, arreplegar, organitzar tot o simplement asseure'ns a conversar van ser moments senzills que, sense adonar-nos, van reforçar els llaços que havíem creat.

Avui marxem amb la certesa que aquest camp de treball no sols ha transformat la vida dels xiquets i xiquetes amb els qui hem compartit aquests quinze dies, sinó també la nostra. Ens emportem noves amistats, records que romandran per sempre i eines que ens acompanyaran en el nostre camí. Sobretot, ens anem amb una mirada diferent, amb el cor ple i amb el compromís que tot el viscut no es quede en aquests quinze dies, sinó que continue donant fruit allí on estiguem.

Perquè hi ha experiències que acaben en fer les maletes. I altres, com aquesta, que comencen realment quan cadascun torna a casa.