Trobada escolàpia d'Educació No Formal: ECOSISTEMES D'INCLUSIÓ

Amb el títol ESCOSISTEMAS D'INCLUSIÓ, es va celebrar a Salamanca dijous passat 26 de març una trobada d'educació no formal d'àmbit escolapi.

Reprenent una iniciativa que desenvolupava l'antiga circumscripció espanyola, a la trobada de projectes i obres d'ENF de la nostra província Betania, es van sumar representants de les altres dues demarcacions espanyoles: Catalunya i Emaús; per a conèixer-nos millor i generar sinergies que ajuden a mantenir viva la nostra missió d'atendre amb calidesa i qualitat als xiquets, xiquetes, adolescents i joves que, per justícia, mereixen noves i bones oportunitats.
A més de conèixer el ritme i iniciatives de l'Ordre en l'àmbit ja reconegut des de 2009 de l'Educació No Formal, des de l'inici es convide a tots els assistents a alçar la mirada i reconèixer-se en conjunt com a comunitat que no camina sola en el marc de l'Escola Pia, i que creu que un canvi de mirada de la societat, perquè una mirada més inclusiva és possible, i sens dubte qui ens inspira és Calasanz.

Es va compartir el treball que es realitza en l'àmbit de l'ENF de l'internat del Col·legi Calasanz de Salamanca, es van donar a conèixer tots els projectes i obres de la Fundació Camins, i aquells de la XARXA Itaka-Escolapis que es desenvolupen a Espanya, a les províncies de Betania i Emaús. I finalment, amb ajuda de xics i xiques que allí viuen, es va presentar el “ecosistema de Santiago Un”. I fins i tot de la mà d'Omar, diverses de les persones assistents, van poder descobrir que Calasanz avui continua cridant l'atenció d'alguns joves des del seu lliurament i valentia.

La segona part del matí, a través d'una taula redona, es va centrar en la concreció de tres dels models d'intervenció que duem a terme en els projectes d'ENF escolapis. Models com el que desenvolupa l'arteterapeuta Laura Garcia en Llum (Centre socioeducatiu de València), com a espai lliure de creació sense judicis, on l'art no es presenta com a habilitat sinó com a reconeixement de la nostra pròpia autenticitat creativa i com a espai de llibertat i autoconeixement. O també el model sistèmic que es desenvolupa en el Projecte Acollida (F. Camins), o l'acompanyament integral i personalitzat d'APM (Acompanyament a Persones Migrants) d'Itaka-Escolapis.

Berna des de Barcelona i Ali des de Bilbao, van afavorir una reflexió conjunta dels oients sobre causes i conseqüències dels processos migratoris, així com les respostes escolàpies que estem donant en totes dues localitats; amb una cura de qualitat dels professionals i la participació espectacular de gran quantitat de persones voluntàries que ho fan possible.

Ha sigut també un espai bonic on poder trobar-se presencialment persones participants de la xarxa d'Itaka-Escolapis de diverses presencies escolàpies en el marc de la celebració del 25 aniversari, poques setmanes després de la trobada internacional en línia. Des de les llars de Sòria, Vitòria, Pamplona o Bilbao, o els centres socioeducatius de Madrid, Saragossa, Granada o València, s'ha celebrat tot allò que ens uneix amb l'alegria per a compartir de prop i conèixer també les accions de Camins i Santiago Uno.
Després del menjar cuidat especialment per educadors i joves estudiants de cuina de Santiago Un, tots els assistents es van traslladar a l'escola Lorenzo Milani per a compartir el treball que artístic que han desenvolupat els últims dos mesos xics i xiques dels projectes socioeducatius de València i Salamanca a través d'una exposició meravellosa pensada per a poder traslladar-se fins i tot a qualsevol de les nostres obres. I també alguns tallers amb els quals conèixer millor algunes accions que es desenvolupen al nostre país: la participació d'educadores socials en els col·legis escolapis de Mataró i Terrasa; el treball amb les famílies del projecte ACOMPANYA d'Itaka-Escolapis Zaragoza; i l'aula CEA amb aus rapaces, les pràctiques de floristeria o l'hort ecosocial de la fundació Mil Camins de Santiago Uno.

La trobada va concloure amb l'espectacular actuació de l'escola de Circ Santiago Un. Percussió, breakdance, màgia, malabars o acrobàcies aèries són algunes de les actuacions que, cada vegada amb més professionalitat, es van presentar abans del comiat. L'alegria d'aquests xiquets i joves, que comparteixen la seua millor versió durant l'actuació, mostrant també la satisfacció d'una tasca ben feta fruit de moltes hores d'entrenament i educació possibilita el somriure dels espectadors, i facilita el reconeixement a un treball ben fet que sens dubte ajuda a creure en la “màgia” de l'educació com a motor de canvi personal i social.

Gràcies a directius, educadors i xics i xiques de Santiago Un per l'estupenda organització local i acolliment, totes van poder gaudir d'una meravellosa i assolellada jornada de Salamanca.

El següent poema d'Eduardo Galeano resumeix la inspiració per a moltes laiques, laics i religiosos escolapis cada vegada que miren tants projectes educatius i socials, perquè “la lluita per la justícia i la bellesa, valen la pena”:

Nosaltres tenim l'alegria de les nostres alegries
I també tenim
l'alegria dels nostres dolors
Perquè no ens interessa la vida indolora
que la civilització del consum
embene en els supermercats
I estem orgullosos
del preu de tant de dolor
que per tant amor paguem.
Nosaltres
tenim l'alegria dels nostres errors,
ensopecs que mostren la passió
de caminar i l'amor al camí,
Tenim l'alegria de les nostres derrotes
perquè la lluita
per la justícia i la bellesa
valen la pena també quan es perd
I sobretot tenim
l'alegria de les nostres esperances
en plena moda del desencantament,
quan el desencantament s'ha convertit
en article de consum massiu i universal.
Nosaltres
continuem creient
en els sorprenents poders
de l'abraçada humana.

Eduardo Galeano